Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Lied amb cobla

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Obres de Borgunyó, Morera, Montsalvatge, Oltra, Toldrà, Benejam, Canteloube, Bernat.

Marta Valero, mezzosoprano. Cobla Mediterrània. Bernat Castillejo.

PICAP 911527 DDD 55 min

PICAP

Si hi ha un segell català que destaqui per la seva col·lecció d’enregistraments de sardana i cobla és el sabadellenc PICAP. Amb l’assessorament i producció del també sabadellenc Josep Maria Serracant, la qualitat de les propostes en aquest camp és innegable i d’una importància no prou lloada per la seva recuperació patrimonial i dinamització de repertori. Particularment impulsada per l’entitat Música per la cobla que custodia un fons documental imprescindible i exerceix una funció de país no prou reconeguda.

Entre les edicions recents cal citar, Lied amb cobla (PICAP DDD 911527 55 min) que aporta una selecció de cançons de Borgunyó, Morera, Montsalvatge, Oltra, Toldrà, Bernat, així com les populars Sardana carlina de Rupit i Cançó d’en Cabrinetty cantades amb morbidesa, entusiasme i molta intenció expressiva per la mezzosoprano Marta Valero. Ho fa en quatre idiomes. En anglès canta la Suite of Four Songs d’Agustí Borgunyó que, tot i la seva essència de cançó de concert, ja s’hi amara un cert perfum hereu del gospel nord-americà i que, des d’alguns vessants, suposa un interessant nexe amb futures peces que, sumades amb les virtuts de l’etapa americana de Kurt Weill durant la seva etapa als EUA, esdevindrà un precedent en l’estil de musical de la dècada dels 50. En espanyol Valero entona Cuba dentro de un piano i la “Canción de cuna para dormir un negrito” de las Cinco canciones negras de Montsalvatge que també connecta amb el continent americà per les harmonies i els ritmes com el d’havanera dins una estètica salpebrada per la música popular i un caire melancòlic.                  

En occità hi ha un tast de peces del compositor francès Joseph Canteloube, gran especialista de la primera meitat del segle XX en el patrimoni de tradició oral i folklòric de l’àmbit francès que, dins la seva llarga investigació etnomusicològica es va preocupar de la regió d’Auvernia i de regions on l’occità hi presenta arrels. I, lògicament, en català s’hi troben la resta de composicions que van des de Ara bufa el vent sonor de Manuel Oltra fins a l’enjogassament festiu de la Sardana carlina de Rupit. Totes, és clar, amb una interpretació impecable amb una captació de so excel·lent que corrobora l’alt nivell dels músics coblístics i la qualitat de les editorials autòctones. En aquest sentit cal fer un esment al solo de tenora de Jordi Guixé al bucòlic i evocatiu Interludi dins el citat recull de cançons populars occitanes de Canteloube. Aquest disc, per cert, va ser enregistrat a l’Espai Montserrat Camps de la Casa de la Cobla de Sabadell el novembre de 2014 i el febrer de 2017 amb el gran David Casamitjana com a tècnic de so. 

També cal destacar els magnífics arranjaments de tres mestres en aquesta tasca Francesc Cassú, Josep Maria Serracant i Bernat Castillejo que van seguir el camí de Marcel Sabaté i el recordat Jesús Ventura. Si el primer destaca com a compositor; el segon també, amb l’afegit de ser un incansable promotor d’iniciatives com aquesta disc. A més signa unes documentades i orientatives notes de carpeta, mentre que el tercer dirigeix la Cobla Mediterrània -de la qual n’és titular des de 2005,- amb la professionalitat, innegable experiència i instint musical que el caracteritza sumant l’enèsim disc en aquest camp a una dilatada trajectòria que, sens dubte, forma part de la història contemporània de la cobla. Castillejo acompanya la veu convertint la cobla en un catifa mal·leable, fluent i acolorida, sense caure en preciosismes que busquin sobredimensionar les obres com es percep a La font de Morera, Cançó de comiat de Toldrà i Un demà de Borgunyó, per citar tres exemples clars. Sens dubte edicions com aquesta dignifiquen el llegat i el repertori de compositors del país pels amants de la cobla i pels interessats en la història musical catalana demostrant allò que ja hem escrit altres vegades: que la cobla és un conjunt instrumental d’una gran versatilitat que pot atansar-se a altres gèneres com és la cançó.

Albert Ferrer Flamarich