Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Harmonitzacions i instrumentacions d'Oltra

Classificació temàtica: Sense classificar

Oltra: recull d’harmonitzacions i instrumentacions per a cobla de danses tradicions catalanes.

Cobla de Cambra de Catalunya. Joan Gómez i Soriano, director musical.

PICAP 911523 DDD 56 min

PICAP

Fa vora una dècada, pocs mesos després de la defunció del mestre Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015) es va publicar un doble compacte que recollia una part de la seva immensa tasca musical. En concret, recollia 95 danses catalanes harmonitzades per ell per a piano i que destacaven dins el seu corpus per ser una de les nombroses aportacions fetes com arranjador i vetllador del nostre patrimoni cultural i folklòric. Fa pocs mesos, el segell sabadellenc PICAP, sempre compromès amb el repertori català i específicament per a cobla ha editat un altre enregistrament en una línia semblant dedicat a harmonitzacions i instrumentacions per a cobles de danses instrumentals amb la Cobla de Cambra de Catalunya dirigida per Joan Gómez Soriano, que suposa un magnífic complement a la versió pianística. Les 13 peces aplegades van ser transcrites per Oltra entre 1948 i 1964 i es presenten ordenades segons la cronologia i també número de catàleg. La cobla funciona com un autèntic conjunt orquestral amb jocs de pregunta-resposta entre els instruments o els motius i temes musicals, segons línies melòdiques i contramelodies però sempre amb una texturació diàfana en el predomini de la veu principal amb un acompanyament essencial i funcional que no desorienti als balladors. Per exemple, el Ball de les Majorales d’Ulldemolins les reminiscències de la famosa jota amb què acaba l’acte primer de l’òpera La Dolores de Tomàs Bretón.

Algunes són més breus com el Ball de la Morratxa de Gironella, documentat des de l’Edat Mitjana; i altres, més llargues com L’Espolsada de Premià de Dalt o el Gran ball de les Gitanes del Vallès, que són les més extenses a la manera de suite danses, amb vibrants tutti, i que, en el cas de la darrer citada integra, contradanses, xotis i la catxutxa amb una jota. Per la seva part el Ball de Bombers barceloní presenta uns trets més acadèmics, clarament vuitcentistes i dels balls recollits en aquest disc, és al que més arranjaments li va dedicar Oltra: per a piano sol, per a orquestra simfònica, sextet i diverses versions per a cobla com ens recorden les valuoses notes informatives en el llibret que acompanya l’edició, signades per Tomàs Manyosa i que procuren recollir algunes qüestions històriques i culturals de cada ball sense manllevar algunes pinzellades musicals i coreogràfiques.

En aquestes peces, la majoria passades pel sedàs del segle XIX tot i els orígens diversos, s’hi troben girs de fanfara, reminiscències ternàries properes a minuets o binàries de marxa o galops; alhora que canvis mètrics, de compàs (els més habituals 2/4, 3/8 i 6/8) i tempo en la juxtaposició de diversos motius: des d’ El Tararot de Tàrrega fins a L’Esquerrana del Pallars, passant pel Ball de Valencians i el Ball de Nans, ambdós reusencs. En ocasions, tenores, tibles i fiscorns com a veus cantaires són contestades pel flabiol i la trompeta amb sordina com al Ball Pla d’Alinyà; mentre que altres peces poden jugar amb la superposició puntual de dues melodies com a La Dansa, arrelada a la vigília del Sant Joan a Arenys de Munt. En conjunt, es tracta d’un disc que es gaudeix més del previsible gràcies al bon ofici harmonitzador i instrumentador d’Oltra que sap revitalitzar l’enjogassament d’unes pàgines que, malgrat ser vigents en esbarts i festivitats del nostre calendari, van ser les ballaruques dels nostres avantpassats.

Albert Ferrer Flamarich