Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Alma Mahler. Musa de la Sezession a l'Expressionisme

Classificació temàtica: Sense classificar

Alma Mahler. Musa de la Sezession a l’Expressionisme

Nona Arola i Vera

Edicions Reremús. 2023 (336 pàgs.)

ISBN: 978-84-126622-5-2

Edicions Reremús

Periòdicament apareix una nova referència bibliogràfica sobre Alma Mahler-Werfel (1879-1964). De fet, s’ha dit que la bibliografia en espanyol sobre ella és inversament proporcional a la de Gustav Mahler atesa la importància històrica i artística de les dues personalitats. Exagerat o no, sorprèn el nombre de treballs sobre una de les dones més fascinants de la seva època i posseïdora d’una idiosincràsia poc comparable en el seu entorn, tot i un corpus musical molt reduït i, com tantes compositores, escassament programat. Recordi’s els capítols i apartats que li ha dedicat la moderna musicologia feminista; les traduccions i reedicions dels Recuerdos y cartes de Gustav Mahler adaptades per Anthony Beaumont; alhora que les biografies elaborades per Bernt W. Wessling (Alma. Compañera de Gustav Mahler, Oskar Kokoschka, Walter Gropius y Franz Werfel), Karen Monson (Alma Mahler. Musa de genios), François Giroud (Alma Mahler o el arte de ser amada), Isabel Margarit (Alma Mahler, la gran dama de la seducción), Susanne Keegan (Alma Mahler. La novia del viento), Antonio Garcia Vila (Alma Mahler. El fin de una época) i Almudena de Maeztu (Alma Mahler Gropius). La majoria, per cert, han anat apareixen en llengua espanyola al llarg de gairebé tres dècades entre els anys 80 i 2010. A aquests, cal afegir-hi les cartes de Kokoschka a Alma traduïdes i publicades en castellà recollides a Briefe an Alma Mahler, 1905-1909 i la monografia de l’escriptora britànica Cate Haste, Alma Mahler. Un carácter apasionado, traduïda a l’espanyol fa quatre anys.

Amb aquests precedents, a finals de 2023 va aparèixer la monografia que la músic, gestora cultural i historiadora de l’art Nona Arola (Barcelona, 1964) va dedicar a aquesta figura tant encisadora com criticada, i que va incentivar la creativitat d’alguns dels artistes més destacats del moment com Mahler, Kokoschka, Gropius i Werfel en els camps musical, pictòric, arquitectònic i literari. Amb el subtítol, Musa de la Sezession a l’Expressionisme, el relat es desenvolupa a partir de la seqüenciació cronològica en l’agrupació de períodes vitals generalment amples, correlacionats amb les parelles pertinents en el que, per alguns, podria ser una contradicció metodològica respecte als propis diaris d’Alma i en la voluntat de reivindicar-la com a personalitat per si mateixa i com a dona. Però al marge de disquisicions menors, aquesta nova biografia té diversos mèrits i punts d’interès que li confereixen una fisonomia assagística particular. El primer i més obvi: està escrita i publicada en català. Per tant cal felicitar a Edicions Reremús, un segell petit, que s’ha esforçat en oferir un producte de qualitat en la presentació amb un cos de lletra rodó, espaiós i a una mida còmodament llegible que s’acompanya d’il·lustracions i fotografies –algunes a color-, així com de l’imprescindible índex onomàstic que els facilita la consulta ràpida i exacta del contingut.

En segon lloc, lluny de filar dades històriques i declaracions a partir d’un ample ventall de fonts documentals en un sentit lineal i positivista, Nona Arola es focalitza en cada amant en cada capítol traçant perfils de la seva personalitat i abordant-los com un món en si mateixos, però interconnectats vivencialment des de la perspectiva de la protagonista. Ho fa sense el clàssic to de relat oficial, academicista i sí amb un punt que bascula entre la prospecció assagística i la periodística, assolint una naturalitat discursiva que, més enllà d’una redacció planera i entenedora, també resulta accessible i propera per un ús recurrent del present d’indicatiu que aporta una mirada directa i per les abundants preguntes retòriques. No menys significatives són les digressions centrades en les darreres simfonies de Mahler, els quadres de Kokoscha (també les obres teatrals i decorats escènics!) o les novel·les de Werfel que, en ocasions donen peu a la inclusió de poemes traduïts per la pròpia Arola com el de Benedicció d’una dona que pareix.

D’altra banda, com Keegan, Monson o Haste, l’enfocament d’Arola contempla aspectes psicològics i conductuals de les relacions i caràcter d’Alma; alhora que configura un retrat que no amaga les vanitats, opinions polítiques, egocentrisme, dubtes, somnis i il·lusions que va viure. Igualment en palesa la capacitat per a captivar i centrar l’ atenció en la societat. En una línia compartida amb l’aproximació d’Antonio García Vila per la prodigalitat i preocupació per a emmarcar l’època i l’ambient social, cultural i polític, en aquesta aproximació no hi manquen els oportuns incisos de tall històric: tant els que varen afectar a Alma Mahler directament com els que ho van fer indirectament. Però, el que més caracteritza l’assaig de Nona Arola rau en que trasllueix una admiració intensa que no només es queda en la crònica si no que hi ha un marcat esforç per a entendre la seva personalitat a nivell moral i afectiu, ja que l’autora ha intentat analitzar-la amb la voluntat “de valorar en positiu la vida i l’actuació d’Alma Mahler. No era el meu propòsit, però, santificar-la. Senzillament, contemplar-la sense prejudicis. Tampoc justificar-la, sinó més aviat intentar entendre la seva forma d’actuar”.

Un quart al·licient, recala en detalls i declaracions que no sempre són les més habituals. En concret, els dubtes sobre el matrimoni com a institució que es planteja Alma en la seva maduresa, els seus viatges a Palestina i Egipte –pràcticament no abordats en la majoria de biografies esmentades-, o el matís a l’entorn de l’elecció de deixar de compondre davant la petició de Mahler a la famosa carta de desembre de 1901. De la mateixa manera, incideix, en el convenciment de Theodor Reik sobre la no premonició dels Kindertotenlieder respecte la mort de la filla gran d’Alma i Gustav, sinó concebuda com una reminiscència de les pèrdues familiars del compositor. No obstant, Arola es queda curta en l’exposició dels 19 anys que sobreviu a Werfel, a Nova York, plasmats en un epíleg de només 13 pàgines. Tampoc es planteja afirmacions dubtoses de la protagonista referida a, per exemple, com l’escassa experiència sexual d’un Mahler “quarentón” que ja havia estat amb Anne von Mildenburg, insigne soprano wagneriana de l’època, entre altres amants. També s’hi enyora que l’origen de les cites, tan les explícites com les indirectes, quedi referit amb notes a peu de pàgina que permetin localitzar-les fàcilment en les respectives fonts documentals. En aquesta línia i a partir d’una confessió epistolar de la pròpia Alma a una cosina seva, s’enyora una justificació de la idea que el món no li ha perdonat encara avui dia que s’encadenés a Gustav. Qui no ha perdonat aquest lligam (pàg. 82)? Arola no ho deixa clar.

Un cinquè tret, aquest estructural, rau en l’encertada reubicació de la cronologia, aquí situada a l’inici i reforçada per la redacció dels principals fets, sobrepassant l’habitual esquematisme. D’aquesta manera es presenta com una fèrtil síntesi hagiogràfica. No menys significatiu i útil és l’apèndix que orienta resumidament sobre les principals fonts bibliogràfiques i estudis a l’entorn d’Alma Mahler, cadascuna de les seves parelles i la Viena finisecular. Per cert, aquí sorprèn que l’autora no hagi inclòs la referida monografia de Haste. Endemés, com a melòmans, lectors i especialistes musicals, cal demanar als editors espanyols que deixin d’interessar-se durant un temps per la figura d’Alma Mahler i apuntin cap algun estudi musical de la seva obra. L’abundància de relats frega la saturació i, a grans trets i amb els seus encerts i errades, amb el seu estil i les seves particularitats, totes conflueixen en el periple vital. Però de la seva música res de res. I és que, com tantes altres, Nona Arola no explica què va passar amb les partitures de lieders com Sume Liebe,compost a finals de 1899 i 1900, o Der Morgen, Hinaus i Einsamer Gang.

En conclusió i més enllà del valor intrínsec per a la història cultural i musical en general i d’Alma Mahler en concret, aquesta monografia pot considerar-se una inusitada mostra de l’interès per seguir explorant i reescrivint a l’entorn de la figura d’Alma Mahler l’ombra de la qual plana damunt d’una època i uns artistes determinats. Sens dubte aquesta és una aportació qualitativa la seva globalitat i complementària a la resta de referències, però no la recomano com a primera opció per a un lector que desconegui totalment la personalitat i l’entorn de la protagonista. Al contrari és d’aquells libres que, tot i ser divulgatius, són més profitosos quan el terreny ja ha estat abonat i el lector coneix mínimament els fets.

Albert Ferrer Flamarich